Decàleg de bones pràctiques en instal·lacions de climatització i ventilació davant la COVID-19

El document “Ventilació i sistemes de climatització en establiments i locals de concurrència humana” publicat pel Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, indica el següent:

“La principal via de transmissió del virus SARS-CoV-2 és la via aèria, a través de petites gotes que es produeixen quan una persona infectada tus, esternuda o parla, a distàncies curtes (gotes superiors a 5 micres). Aquestes gotes són relativament pesades, no viatgen lluny i es dipositen ràpidament al terra o a les superfícies properes. Per això una de les principals mesures per evitar el contagi és mantenir la distància entre persones de 2 metres.

Tanmateix, el virus pot ser viable a l’aire unes hores en aerosols més petits (inferiors a 5 micres) que poden desplaçar-se a més distància, transportats per fluxos d’aire o per conductes d’aire dels sistemes de climatització. Tot i que aquesta via de transmissió per aerosols petits és menys probable, cal tenir-la en compte i adoptar algunes mesures preventives al respecte.

És important considerar la ventilació com a mesura efectiva de prevenció i control de la malaltia. La renovació de l’aire té efecte sobretot per reduir aquestes gotes més petites, que poden romandre hores en suspensió en ambients tancats.

D’altra banda, la recirculació de l’aire produïda per unitats de tractament d’aire pot ajudar a mantenir els aerosols a l’ambient, evitar que precipitin per gravetat i recircular-los, tot i que aquests equips, però, no amplifiquen la concentració de virus”.

En base doncs a les informacions publicades per les autoritats sanitàries, així com d’altres veus de reconegut prestigi dins el sector de la ventilació i climatització, el Consell de Col·legis d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Catalunya, com representant dels professionals que dissenyen i posen en servei aquests tipus d’instal·lacions, ha considerat oportú preparar el present decàleg de bones pràctiques per ajudar amb la nova situació sorgida arrel de la pandèmia.

Cal recordar que les instal·lacions de climatització i ventilació es troben regulades al Real Decret 1027/2007, pel qual s’aprova el Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis (RITE), així com les seves modificacions posteriors. En aquest sentit, s’ha de tenir molt present l’article 26 del mateix on s’estableix que, qualsevol instal·lació a partir de 5 kW de potència tèrmica nominal total instal·lada, ha de ser mantinguda per una empresa degudament autoritzada i que, per les instal·lacions amb potència tèrmica nominal total instal·lada superior als 70 kW, aquest manteniment s’ha de dur a terme en base al corresponent contracte de manteniment i també per part d’una empresa autoritzada.

El RITE, a la seva Instrucció Tècnica IT-3 Manteniment i ús, desenvolupa una sèrie programes de manteniment preventiu, de gestió energètica, d’us i funcionament, així com d’altres (recollits a les ITs 3.3 a 3.7), on s’estableixen les operacions mínimes que caldrà dur a terme en les instal·lacions tèrmiques.

No obstant, donada la situació excepcional ja comentada, es farà necessari prendre una sèrie de mesures addicionals de tipus operatiu i preventiu, aplicar millores sobre els sistemes existents o incorporar noves tecnologies, per reduir el risc de transmissió. En situacions tan complexes com la provocada arran de l'aparició de la COVID-19, cada mesura aplicada en aquest àmbit esdevindrà efectiva, no pas de forma individual, sinó sumada a una sèrie d’actuacions.

El següent decàleg tracta dels conceptes, elements i accions més importants de cara al problema present, però qualsevol decisió al respecte haurà de ser comprovada d’acord amb les seves particularitats per un tècnic amb demostrada capacitat i experiència.  

A - Actuacions sobre els sistemes de ventilació mecànica

1. Augmentar el cabal del sistema al 100 % de la seva capacitat, treballant amb el 100 % d’aire exterior sense recirculació, encara que perdem l’eficiència energètica dels recuperadors d’aire.
2. Mesurar la quantitat d’aire exterior que arriba fins a les plantes, equips terminals o difusors. Cal reconsiderar l’ocupació màxima de persones per zones, a fi d'obtenir un índex de cabal de renovació augmentat fins 20 l/s persona (IDA1), amb un mínim de 12,5 l/s persona (IDA2).
3. Establir els horaris del sistemes de ventilació diferents als de treball de les persones. Es recomana activar els sistemes de ventilació 2 hores abans de l’inici de l’activitat i mantenir-lo 2 hores després que acabi, a fi d'extreure els contaminants generats pels ocupants. Si disposem de sistemes de mesura de CO₂, veurem l’eficàcia de l’actuació,  encara que no es correspongui amb l'indicador que volem controlar. Mantenir els sistemes d’extracció de les zones de banys en funcionament continu 24 x 7, per controlar possibles infecciones via oral-fecal (una altra via de contagi en estudi).
4. Comprovar i corregir, en cas que es pugui, que els punts d’extracció d’aire de l’edifici, es trobin lluny dels punts d’aportació d’aire nou, evitant el retorn d’aire contaminat.  

B - Sobre els sistemes de climatització amb recirculació d’aire (totes les tipologies)

 5. Aquests equips no són susceptibles de ser aturats ja que mantenen el confort tèrmic,  recirculen aire de forma continuada i es poden arribar a contaminar per sedimentació sobre les parets o bateria quan tenen cicles d’aturament. S'hauria d’augmentar la neteja i desinfecció periòdica del interior dels equips i evitar aturar-los. El virus així com les partícules portadores, tenen una mida molt inferior a la capacitat de retenció dels filtres G3-G4 d’aquest tipus d’equips.

6. És important mantenir la humitat relativa entre el 40 % i el 60 % dins l’edifici. Té efectes positius per protegir les persones (la baixa humitat inferior al 30 % provoca ressecament de les vies respiratòries la qual cosa les fa més vulnerables a les infeccions). A més, aquest virus SARS Cov-2 es molt estables amb humitats molt altes o molt baixes (sobre 80 % i sota 30 %). Pensem que hi ha molts edificis sense control d’humitat mínima (p.e. residències d’avis).    

C - Millores en els sistemes existent

7.  Instal·lar filtres Mitja - Alta Eficàcia. En sistemes amb recirculació d’aire es pot millorar l’eficiència i capacitat de retenció de partícules de 1micra ( portadores de virus de tamany 0.1 micra ), canviant filtres dins de les UTAS o intercalant caixes porta filtres a la xarxa de retorn, podent fer servir filtres classe F9 ( >85% PM1 ) que ajuden a minimitzar la capacitat d’infecció a l’aire del sistema. Aquest filtres normalment s’utilitzen com filtres previs, per protegir els d’alta eficiència classe H13 o H14, a les anomenades sales netes dels laboratoris, indústria farmacèutica, alimentària, hospitals, de manera  que són capaços de filtrar gèrmens com bacteris i virus. S’ha de tenir en compte que aquest tipus de filtratge pot ocasionar un augment de la pèrdua de càrrega del sistema, la qual cosa obliga a augmentar la potència del motor del ventilador, per tornar a aconseguir el punt en la corba de treball de cabal d’aire/pressió requerit.

8.  Considerar la possibilitat d’aplicar recobriments antimicrobians a les superfícies interiors de les unitats de tractament d’aire (UTA), així com els segellats de cantoneres rectes interiors amb silicona fungicida per una millor neteja. També cal dur a terme una higiene estricta d’UTA ( bastidors, safates condensats, bateries, ventiladors). Com a mesura de prevenció general, es recomana que les unitats estiguin netes i desinfectades en el moment de l’inici de la temporada, la posada en funcionament o l’ocupació de nou de l’edifici (post confinament). 9.  Substituir els filtres d’aire, com a mesura addicional, siguin del tipus que siguin, amb més freqüència de l’habitual. Controlar que els conductes compleixen amb els requisits de la norma UNE100012, tal com especifica el RITE, encara que no sigui una mesura relacionada específicament amb la COVID-19.    

D - Sistemes centralitzats o autònoms addicionals que s’hi poden incorporar  

10    Instal·lar a prop de punts d’aglomeració de persones ( vestíbuls, sales d’espera ), unitats de filtració i purificació d’aire, ja siguin fixes o portàtils de suport puntual. Aquestes unitats han de disposar preferentment de filtres classe HEPA (High Efficiency Particulate Air). Alguns d’ells a més incorporen tecnologies complementaries de purificació ( radiació ultra violeta, polarització activa, etc). Aquestes unitats de purificació de suport s’han de seleccionar perquè tinguin una quantitat significativa de moviments/hora de l’aire interior.  

Encara que aquestes mesures, repetim, no són específiques de cara a evitar la propagació del virus, aplicar-les en el grau més elevat possible i adient a la instal·lació de què es tracta garanteix una bona filtració i purificació de l’aire.

Com a complement i en aquell cas on sigui possible, es poden considerar les següents mesures addicionals que existeixen al mercat, i que cada tècnic aplicarà sota el seu criteri:

• Instal·lar filtres electroestàtics on habitualment tenim filtres de pols gruixuda ( G3-G4 ), com podem ser unitats fancoils, evaporadors VRV de conductes, etc. .
• Instal·lar filtres de polarització activa V8 substituint l'última etapa de filtre tipus F7-F8  de sortida de l’equip climatitzador.
• Instal·lar sistemes de llum germicida ultravioleta UV-C a tocar de les bateries del equips .Aquesta acció provoca la inactivació de virus i altres microorganismes al seu pas per les unitats i evita la formació de biocapes entre les aletes de les bateries.
• Instal·lar sistemes de fotocatàlisi con TiO2 (combinació del UV-C amb un catalitzador, que genera reactius altament desinfectants, per eliminar elements contaminants habituals a l’atmosfera.
• Ionització bipolar que té una bona efectivitat per la eliminació de partícules
• Sistemes que es basen en generadors de Ozó O3 com a desinfectant. S’ha de tenir especial cura amb l’aplicació perquè son tòxics en certa concentració i no poden ser utilitzats en locals en presencia de persones.  

Totes aquestes tecnologies no es poden descartar sempre i quan es demostri la seva eficàcia i condicions de seguretat, per part del tècnic responsable i en funció de les particularitats de cada instal·lació.

L’inconvenient que cal tenir en compte de l’aplicació total o parcial d’aquestes mesures és l’inevitable encariment de les instal·lacions convencionals, actuals o noves, que en alguns casos poden augmentar notablement les inversions previstes inicialment. Tal vegada caldria pensar en una norma d’obligat compliment en llocs determinats d’ús públic, en els quals la presència de persones a interdistàncies reduïdes pugui ser important o molt important.