Català
Español
English
Nikola Tesla Nascut el 10 de juliol de 1856 a Smiljan, a la Krajina austrohongaresa (actual Croàcia), es va educar a Graz, on va estudiar enginyeria elèctrica. L'any 1881 es traslladà a Budapest per treballar en una companyia de telègrafs nord-americana. L'any següent es mudà a París per treballar en una de les companyies d'Edison, on va realitzar la seva major aportació: la teoria del corrent altern en electricitat, la qual cosa li va permetre idear el primer motor d'inducció el 1882.Malgrat els contratemps professionals i socials a què va haver de fer front al llarg de tota la seva vida, Nikola Tesla no va deixar que res li impedís de continuar investigant i, d'aquesta manera, va fer de la necessitat (el treball) virtut. Tot i que no va tenir els diners ni la fama com a rerefons de les seves troballes, la fama li va arribar després de registrar entre 700 i 800 patents amb el seu nom, entre les quals hi ha la ràdio. Així doncs, finalment va ser reconegut com un dels inventors més prolífics del segle XIX-XX, de tal manera que, el 1915, el seu esforç es va veure recompensat amb el Premi Nobel de Física, que va haver de compartir amb Edison, un altre gran inventor coetani de Tesla i amb el qual va tenir algun frec a frec. Molts creuen que Tesla no va arribar a acceptar aquest reconeixement, ni els $20.000 que aquest proporcionava, i d'altres que finalment no fou el guardonat. En tot cas, per culpa dels seus principis va viure els darrers anys de la seva vida en una pobresa considerable.Biografia[modifica]Nikola Tesla de joveL'any 1862 es va traslladar amb la seva família a Gospić on va rebre educació secundària i més tard, el 1870, ell sol va anar a viure a casa de la seva tieta Stanka a Rakovac, per acabar els estudis a l'Institut Reial Superior. Hi va estudiar durant tres anys, on, com a curiositat, va rebre classe, entre d'altres, de Martin Sekulić relativament conegut en matemàtiques i física.El 1875, va continuar els estudis a la Politècnica de Graz i posteriorment, el 1880, a la Universitat Carolina de Praga on va estudiar enginyeria elèctrica. L'any 1881 viatjà a Budapest per treballar en una companyia de telègrafs nord-americana, subsidiària de Thomas Alva Edison. L'any següent es va traslladar a París per treballar com a empleat en una de les companyies d'Edison, on va realitzar la seva aportació més rellevant: la teoria del corrent altern en l'electricitat, cosa que li va permetre idear el primer motor d'inducció el 1882.Va crear la seva pròpia companyia el 1886 després de trencar amb Edison a causa de tenir moltes divergències pel que fa a l'eficàcia entre el corrent continu (CC) i el corrent altern (CA) de Tesla. Tenia un laboratori al carrer Houston de Nova York. El 1887 arriba a construir el motor d'inducció de corrent altern.
En acabat, sense mitjans econòmics per realitzar totes les seves recerques i invencions, va conèixer George Westinghouse, un científic i empresari adinerat que li va comprar, mitjançant un acord econòmic, les patents de les seves invencions i el va contractar per treballar amb ell als seus laboratoris Westinghouse, on va concebre el sistema polifàsic per desplaçar l'electricitat en llargues distàncies. Entossudit Tesla va mostrar la superioritat del CA sobre el CC d'Edison i es va desenvolupar el que es coneix com a "guerra dels corrents".El sistema d'Edison, que utilitzava el corrent continu (CC), tenia detractors perquè era poc adequat per a respondre a les noves demandes. El problema del transport era encara més complicat, ja que la transmissió interurbana de grans quantitats de CC en 110 volts era molt costosa i sofria enormes pèrdues per dissipació en forma de calor.El 1886, George Westinghouse, un empresari ric, però un nouvingut en el negoci elèctric que acabava d'obtenir la patent del transformador de Gaulard i Gibbs, va fundar Westinghouse Electric per a competir amb General Electric d'Edison. El sistema de la primera es va basar en els descobriments i les patents de Nikola Tesla, que va creure apassionadament en la superioritat del corrent altern (CA). El seu argument es basava sobre el fet que les pèrdues en la transmissió d'electricitat depenen del corrent i no del voltatge: a més gran voltatge, menor intensitat i menors pèrdues. I a diferència del CC, el voltatge del CA es pot elevar amb un transformador per ser transportat llargues distàncies amb poques pèrdues en forma de calor. Llavors, abans de proveir els clients d'energia, el voltatge es pot reduir a nivells segurs i econòmics.Edison era commogut per l'aparició de la tecnologia de Tesla, que amenaçava els seus interessos en un camp que ell mateix havia creat. Edison i Westinghouse es van enfrontar en una batalla de relacions públiques -que els diaris van denominar "la guerra dels corrents"- per determinar quin sistema es convertiria en la tecnologia dominant. Edison va inventar una cadira elèctrica de CA i va electrocutar gossos, gats, cavalls i fins i tot un elefant sobre una post de ferro al zoo de Nova York i va enregistrar la demostració amb cinetoscòpia per a demostrar que el corrent altern era perillós a més de car. Aquestes demostracions van horroritzar l'opinió pública, però els responsables del govern que li van encarregar la recerca sobre l'electrocució per a executar persones i poder substituir la forca. Edison va contraatacar Harold P. Brown investigant i desenvolupant la cadira elèctrica. A fi de neutralitzar aquesta iniciativa, Tesla es va exposar a una descàrrega de corrent altern (CA) que va travessar el seu cos sense causar-li cap dany. Davant d'aquesta prova, Edison no va poder fer res i el seu prestigi va ser momentàniament erosionat.Durant la Fira Mundial de Chicago de 1893, Tesla va tenir la seva gran oportunitat. Quan Westinghouse va presentar un pressupost per la meitat del que demanava General Electric, la il·luminació de la Fira li va ser adjudicada i Tesla va poder exhibir els seus generadors, dinamos i motors de CA.Més tard, la Niagara Falls Power Company va encarregar a Westinghouse el desenvolupament del seu sistema de transmissió.
Va ser el final de la "guerra dels corrents" i els mateixos socis de General Electric es van fer partidaris del CA i J. P. Morgan acomiadà Edison per oposar-s'hi i n'eliminà el nom de la companyia. Al mateix temps Tesla cedia els seus drets per salvar la companyia Westinghouse; el CA acabaria imposant-se arreu del món.El 1893 va arribar a transmetre energia electromagnètica sense cables, i va construir la primera ràdio transmissora (avançant-se a Guglielmo Marconi). Tesla va presentar la patent corresponent el 1897, dos anys després que Marconi aconseguís la seva primera transmissió de ràdio. No obstant això, Marconi va registrar la seva patent el 10 de novembre de 1900 i va ser rebutjada per ser considerada una còpia de la patent de Tesla. Es va iniciar un litigi entre la companyia de Marconi i Tesla. Després de rebre el testimoni de nombrosos científics destacats, el Tribunal Suprem dels Estats Units d'Amèrica va sentenciar a favor de Tesla el 1943. Però la majoria dels llibres esmenten Marconi com a inventor de la ràdio.Al final del segle xix, Tesla va demostrar que usant una xarxa elèctrica ressonant i fent servir el que en aquell temps es coneixia com a "corrent altern d'alta freqüència" (avui es considera de baixa freqüència) només calia un conductor per alimentar un sistema elèctric, sense necessitat d'un altre metall ni un conductor de terra. Tesla va anomenar aquest fenomen la "transmissió d'energia elèctrica a través d'un únic cable sense retorn". Ideà i va dissenyar els circuits elèctrics ressonants formats per una bobina i un condensador, claus de l'emissió i recepció d'ones radioelèctriques amb selectivitat i potència gràcies al fenomen de la ressonància. El que de fet creava i transmetia eren ones electromagnètiques a partir d'alternadors d'alta freqüència solament que no el va aplicar a la transmissió de senyals de ràdio com va fer Marconi sinó a un intent de transmetre energia elèctrica a distància sense usar cables. Tesla va afirmar el 1901: "Fa uns deu anys, vaig reconèixer el fet que per transportar corrents elèctrics en llargues distàncies no era en absolut necessari emprar un cable de retorn, sinó que qualsevol quantitat d'energia podria ser transmesa usant un únic cable. Vaig il·lustrar aquest principi mitjançant nombrosos experiments que, en el seu moment, van generar una atenció considerable entre els homes de ciència."A la primavera de 1891, Tesla va realitzar demostracions amb diverses màquines davant de l'Institut Americà d'Enginyers Elèctrics a la Universitat de Colúmbia. Va demostrar d'aquesta forma que tota mena d'aparells podien ser alimentats a través d'un únic cable sense un conductor de retorn.
Aquest sistema de transmissió unifilar va ser protegit el 1897 per la patent U.S.0,593,138.A les cascades del Niàgara es va construir la primera central hidroelèctrica gràcies als desenvolupaments de Tesla el 1893, aconseguint el 1896 transmetre electricitat a la ciutat de Buffalo (Nova York). Amb el suport financer de George Westinghouse, el corrent altern va substituir al continu. Tesla va ser considerat des de llavors el fundador de la indústria elèctrica.En 1891 va inventar la bobina que duu el seu nom.[10]En el seu honor es va dir Tesla a la unitat de mesura del camp magnètic en el Sistema Internacional d'Unitats. El tesla, simbolitzat T, és la unitat derivada del Sistema Internacional per a la inducció magnètica que va ser adoptat a la Conferència General de Pesos i Mesures de París del 1960. Aquesta unitat és utilitzada per definir la intensitat o densitat d'un camp magnètic.Nikola Tesla Nascut el 10 de juliol de 1856 a Smiljan, a la Krajina austrohongaresa (actual Croàcia), es va educar a Graz, on va estudiar enginyeria elèctrica.
L'any 1881 es traslladà a Budapest per treballar en una companyia de telègrafs nord-americana. L'any següent es mudà a París per treballar en una de les companyies d'Edison, on va realitzar la seva major aportació: la teoria del corrent altern en electricitat, la qual cosa li va permetre idear el primer motor d'inducció el 1882.Malgrat els contratemps professionals i socials a què va haver de fer front al llarg de tota la seva vida, Nikola Tesla no va deixar que res li impedís de continuar investigant i, d'aquesta manera, va fer de la necessitat (el treball) virtut. Tot i que no va tenir els diners ni la fama com a rerefons de les seves troballes, la fama li va arribar després de registrar entre 700 i 800 patents amb el seu nom, entre les quals hi ha la ràdio. Així doncs, finalment va ser reconegut com un dels inventors més prolífics del segle XIX-XX, de tal manera que, el 1915, el seu esforç es va veure recompensat amb el Premi Nobel de Física, que va haver de compartir amb Edison, un altre gran inventor coetani de Tesla i amb el qual va tenir algun frec a frec. Molts creuen que Tesla no va arribar a acceptar aquest reconeixement, ni els $20.000 que aquest proporcionava, i d'altres que finalment no fou el guardonat. Nikola Tesla de joveL'any 1862 es va traslladar amb la seva família a Gospić on va rebre educació secundària i més tard, el 1870, ell sol va anar a viure a casa de la seva tieta Stanka a Rakovac, per acabar els estudis a l'Institut Reial Superior. Hi va estudiar durant tres anys, on, com a curiositat, va rebre classe, entre d'altres, de Martin Sekulić relativament conegut en matemàtiques i física.El 1875, va continuar els estudis a la Politècnica de Graz i posteriorment, el 1880, a la Universitat Carolina de Praga on va estudiar enginyeria elèctrica. L'any 1881 viatjà a Budapest per treballar en una companyia de telègrafs nord-americana, subsidiària de Thomas Alva Edison. L'any següent es va traslladar a París per treballar com a empleat en una de les companyies d'Edison, on va realitzar la seva aportació més rellevant: la teoria del corrent altern en l'electricitat, cosa que li va permetre idear el primer motor d'inducció el 1882.Va crear la seva pròpia companyia el 1886 després de trencar amb Edison a causa de tenir moltes divergències pel que fa a l'eficàcia entre el corrent continu (CC) i el corrent altern (CA) de Tesla. Tenia un laboratori al carrer Houston de Nova York. El 1887 arriba a construir el motor d'inducció de corrent altern. En acabat, sense mitjans econòmics per realitzar totes les seves recerques i invencions, va conèixer George Westinghouse, un científic i empresari adinerat que li va comprar, mitjançant un acord econòmic, les patents de les seves invencions i el va contractar per treballar amb ell als seus laboratoris Westinghouse, on va concebre el sistema polifàsic per desplaçar l'electricitat en llargues distàncies. Entossudit Tesla va mostrar la superioritat del CA sobre el CC d'Edison i es va desenvolupar el que es coneix com a "guerra dels corrents".El sistema d'Edison, que utilitzava el corrent continu (CC), tenia detractors perquè era poc adequat per a respondre a les noves demandes. El problema del transport era encara més complicat, ja que la transmissió interurbana de grans quantitats de CC en 110 volts era molt costosa i sofria enormes pèrdues per dissipació en forma de calor.El 1886, George Westinghouse, un empresari ric, però un nouvingut en el negoci elèctric que acabava d'obtenir la patent del transformador de Gaulard i Gibbs, va fundar Westinghouse Electric per a competir amb General Electric d'Edison. El sistema de la primera es va basar en els descobriments i les patents de Nikola Tesla, que va creure apassionadament en la superioritat del corrent altern (CA).
El seu argument es basava sobre el fet que les pèrdues en la transmissió d'electricitat depenen del corrent i no del voltatge: a més gran voltatge, menor intensitat i menors pèrdues. I a diferència del CC, el voltatge del CA es pot elevar amb un transformador per ser transportat llargues distàncies amb poques pèrdues en forma de calor. Llavors, abans de proveir els clients d'energia, el voltatge es pot reduir a nivells segurs i econòmics.Edison era commogut per l'aparició de la tecnologia de Tesla, que amenaçava els seus interessos en un camp que ell mateix havia creat. Edison i Westinghouse es van enfrontar en una batalla de relacions públiques -que els diaris van denominar "la guerra dels corrents"- per determinar quin sistema es convertiria en la tecnologia dominant. Edison va inventar una cadira elèctrica de CA i va electrocutar gossos, gats, cavalls i fins i tot un elefant sobre una post de ferro al zoo de Nova York i va enregistrar la demostració amb cinetoscòpia per a demostrar que el corrent altern era perillós a més de car. Aquestes demostracions van horroritzar l'opinió pública, però els responsables del govern que li van encarregar la recerca sobre l'electrocució per a executar persones i poder substituir la forca. Edison va contraatacar Harold P. Brown investigant i desenvolupant la cadira elèctrica. A fi de neutralitzar aquesta iniciativa, Tesla es va exposar a una descàrrega de corrent altern (CA) que va travessar el seu cos sense causar-li cap dany. Davant d'aquesta prova, Edison no va poder fer res i el seu prestigi va ser momentàniament erosionat. Durant la Fira Mundial de Chicago de 1893, Tesla va tenir la seva gran oportunitat. Quan Westinghouse va presentar un pressupost per la meitat del que demanava General Electric, la il·luminació de la Fira li va ser adjudicada i Tesla va poder exhibir els seus generadors, dinamos i motors de CA. Més tard, la Niagara Falls Power Company va encarregar a Westinghouse el desenvolupament del seu sistema de transmissió.
Va ser el final de la "guerra dels corrents" i els mateixos socis de General Electric es van fer partidaris del CA i J. P. Morgan acomiadà Edison per oposar-s'hi i n'eliminà el nom de la companyia. Al mateix temps Tesla cedia els seus drets per salvar la companyia Westinghouse; el CA acabaria imposant-se arreu del món.El 1893 va arribar a transmetre energia electromagnètica sense cables, i va construir la primera ràdio transmissora (avançant-se a Guglielmo Marconi). Tesla va presentar la patent corresponent el 1897, dos anys després que Marconi aconseguís la seva primera transmissió de ràdio. No obstant això, Marconi va registrar la seva patent el 10 de novembre de 1900 i va ser rebutjada per ser considerada una còpia de la patent de Tesla. Es va iniciar un litigi entre la companyia de Marconi i Tesla. Després de rebre el testimoni de nombrosos científics destacats, el Tribunal Suprem dels Estats Units d'Amèrica va sentenciar a favor de Tesla el 1943. Però la majoria dels llibres esmenten Marconi com a inventor de la ràdio.Al final del segle xix, Tesla va demostrar que usant una xarxa elèctrica ressonant i fent servir el que en aquell temps es coneixia com a "corrent altern d'alta freqüència" (avui es considera de baixa freqüència) només calia un conductor per alimentar un sistema elèctric, sense necessitat d'un altre metall ni un conductor de terra. Tesla va anomenar aquest fenomen la "transmissió d'energia elèctrica a través d'un únic cable sense retorn". Ideà i va dissenyar els circuits elèctrics ressonants formats per una bobina i un condensador, claus de l'emissió i recepció d'ones radioelèctriques amb selectivitat i potència gràcies al fenomen de la ressonància. El que de fet creava i transmetia eren ones electromagnètiques a partir d'alternadors d'alta freqüència solament que no el va aplicar a la transmissió de senyals de ràdio com va fer Marconi sinó a un intent de transmetre energia elèctrica a distància sense usar cables. Tesla va afirmar el 1901: "Fa uns deu anys, vaig reconèixer el fet que per transportar corrents elèctrics en llargues distàncies no era en absolut necessari emprar un cable de retorn, sinó que qualsevol quantitat d'energia podria ser transmesa usant un únic cable. Vaig il·lustrar aquest principi mitjançant nombrosos experiments que, en el seu moment, van generar una atenció considerable entre els homes de ciència."A la primavera de 1891, Tesla va realitzar demostracions amb diverses màquines davant de l'Institut Americà d'Enginyers Elèctrics a la Universitat de Colúmbia.
Va demostrar d'aquesta forma que tota mena d'aparells podien ser alimentats a través d'un únic cable sense un conductor de retorn. Aquest sistema de transmissió unifilar va ser protegit el 1897 per la patent U.S.0,593,138.A les cascades del Niàgara es va construir la primera central hidroelèctrica gràcies als desenvolupaments de Tesla el 1893, aconseguint el 1896 transmetre electricitat a la ciutat de Buffalo (Nova York). Amb el suport financer de George Westinghouse, el corrent altern va substituir al continu. Tesla va ser considerat des de llavors el fundador de la indústria elèctrica.En 1891 va inventar la bobina que duu el seu nom.[10]En el seu honor es va dir Tesla a la unitat de mesura del camp magnètic en el Sistema Internacional d'Unitats. El tesla, simbolitzat T, és la unitat derivada del Sistema Internacional per a la inducció magnètica que va ser adoptat a la Conferència General de Pesos i Mesures de París del 1960. Aquesta unitat és utilitzada per definir la intensitat o densitat d'un camp magnètic.
