Català
Español
English
En aquesta setmana s’intenta visualitzar els canvis possibles en l’ús de l’espai públic, per millorar la qualitat de l’aire i reduir la contaminació. El tema d’aquest any ha estat “Per una mobilitat sense emissions”, amb l’objectiu d’emprendre mesures per arribar a neutralitzar les emissions de carboni al 2050.
Els objectius principals de la Setmana europea de la mobilitat han estat els següents:
· Estimular un comportament ciutadà, en relació amb l’ús del vehicle, compatible amb el desenvolupament urbà sostenible, en particular amb la protecció de la qualitat de l’aire amb la conseqüent reducció d’emissió de gasos que provoquen l’efecte hivernacle i el consum racional dels recursos energètics.
· Sensibilitzar la ciutadania sobre els impactes ambientals del transport i informar-la sobre les seves diferents modalitats.
· Impulsar l’ús dels mitjans de transport sostenibles i, en particular, el transport públic, la bicicleta, la mobilitat a peu i els vehicles elèctrics.
· Potenciar un retrobament de la ciutadania amb la ciutat, la seva gent i el seu patrimoni cultural, en un entorn saludable i relaxat.
· Reflexionar sobre com afecta a la nostra salut l’ús excessiu del transport motoritzat. Per una banda, la contaminació atmosfèrica i la congestió que generen tenen un impacte negatiu sobre els sistemes respiratori i cardiovascular. Per una altra, propicien el sedentarisme i la inactivitat física.
La ciutadania ja demanda vehicles ecològics i competitius per a moure’ns per la ciutat de forma sostenible i amb un aire net, ja que representa una quarta part de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i gasta el 36% del consum d'energia a Espanya. Aquest fet farà que la mobilitat sostenible serà majoritària molt abans del què pensem i amb tecnologies cada vegada més madures i avança ràpidament cap a la paritat de preus amb la tradicional.
Així, d’aquesta manera, aconseguirem alliberar el carrer de la sobrecàrrega que representa l’excés de mobilitat privada amb modes de transport de motor i fomentar el repartiment equitatiu de l’espai sense que cap mode de transport tingui preeminència sobre la resta. Garantir la mobilitat universal per donar prioritat als sistemes de desplaçament més sostenibles: la mobilitat a peu, en bicicleta i en transport públic col·lectiu. Incorporar als instruments urbanístics i territorials la planificació de la mobilitat per reduir la demanda i el nombre de desplaçaments en modes de transport no sostenibles. I donar recursos a la ciutadania per a la seva mobilitat sostenible i promoure la seva participació activa i corresponsabilitat en la presa de decisions locals.
Així ens desplaçarem de manera responsable i considerant els impactes que cada mode de transport té sobre el benestar de les persones, la qualitat de l’entorn urbà i el medi ambient.
La planificació de la mobilitat sostenible
Un primer pas en el procés de millora de la mobilitat en la xarxa viària local té a veure amb l’estudi de la viabilitat local: fluxos i velocitat dels vehicles, direcció de les vies, repartiment modal, grau de satisfacció de les persones usuàries de la via pública, nivell d’utilització del transport públic, etc. Aquesta informació és fonamental per introduir canvis en l’ordenació de la xarxa bàsica a fi que el trànsit sigui més fluid i la convivència entre tots els mitjans i sistemes de desplaçament sigui tranquil·la, segura i satisfactòria per a totes les parts.
A partir d’aquesta informació, es pot avançar en l’elaboració d’un Pla director de mobilitat (PDM) que inclogui tant l’estat del territori actual com les previsions de futur. El PDM ha de ser el resultat d’una reflexió pluridisciplinària entre urbanisme, transports i medi ambient que permeti posar en marxa una política de mobilitat sostenible per trobar un equilibri entre les necessitats de les persones i les funcions de la ciutat i el conjunt del territori.
Els plans de circulació dissenyats sota la premissa de la moderació de la circulació i millora de la seguretat es basen en la creació de compartiments en la trama urbana. Aquesta opció és la més adequada per garantir l’equilibri entre l’accessibilitat i la qualitat ambiental. Cada mitjà de desplaçament ha de ser integrat en una estratègia de xarxa que reculli la intermodalitat i la continuïtat dels itineraris a fi de superposar i fer compatibles els diversos elements que en formen part (circulació general, transport públic, xarxa d’aparcaments, vianants, bicicletes).
D’altra banda, l’impuls cap a un model de mobilitat urbana més sostenible i segur passa també per elaborar plans que integrin els polígons industrials, els centres d’activitat laboral i els centres comercials o de lleure a la xarxa de mobilitat i d’accessibilitat global del municipi. Com en el cas dels plans de mobilitat urbana, les actuacions que es poden dur a terme per avançar-hi no depenen d’un sol agent social o econòmic, sinó que s’han d’executar a partir de la col·laboració i cooperació de tots els sectors implicats: indústries i empreses, persones operadores de transport, administracions competents, i persones usuàries.
Per altra banda, el confinament ha fet palès les debilitats i les potencialitats des dels entorns urbans. El coronavirus ens ha exigit un esforç afegit per millorar les mesures de seguretat en els desplaçaments tant individuals com col·lectius.
I si no hi posem remei, el descens en l'ús del transport públic ens deixarà un augment dels vehicles privats que es desplacen, i per tant un empitjorament dels nivells de contaminació atmosfèrica i acústica, i probablement la saturació i col·lapse de les entrades a les nostres ciutats.
Hem d’actuar per promoure altres maneres sostenibles i saludables de moure’ns per les ciutats en una nova normalitat que vindrà marcada. Quines mesures podem prendre?
Doncs podrem prendre entre altres mesures la mobilitat peatonal, el transport públic, les bicicletes, el transport privat a 30 km/h, mobilitat elèctrica i altres: com ara noves tecnologies que ens permetin reduir, gestionar i programar la mobilitat d’una millor manera, campanyes d’informació i divulgació.
Des d’Europa s’intenta incentivar un canvi, en aquest cas concret amb tots els problemes de qualitat de l’aire i de gran consum energètic que tenim, el que s’està passant d’uns vehicles que consumeixen molt i que contaminen molt a uns vehicles que tenen emissions quasi bé 0 o que no tenen emissions.
A les ajudes que s’han sentit a parlar, com ara el programa MOVES II amb un pressupost de 100 milions d’euros per a impulsar l’economia i la mobilitat sostenible (s’ha duplicat respecte al 2019) també inclouen ajudes a vehicles nous, perquè si no tots aquells usuaris, ja siguin persones o empreses que vulguin adquirir cotxes que no compleixen els criteris de desballestament no hi podien participar. Al fons estem introduint al màxim cotxes que contaminin molt poc al mercat.
Què es subvenciona en aquest programa? L’adquisició de vehicles turisme, furgonetes lleugeres, motos i quadricicles que siguin elèctrics, pila de combustible amb hidrogen, furgonetes pesades (inclosos els de gas), minibusos, camions (inclosos els de gas) i autobusos. -No es subvencionen els: híbrids no endollables ni els vehicles de gas.
S’estima que el programa MOVES II generaria un estalvi en torn als 14 ktep, amb unes emissions evitades de l’ordre de 40.252 tones de CO2.
Repensar els nostres hàbits de mobilitat i avaluar els efectes positius dels canvis que hi podem introduir és l'eina més potent que tenim des dels municipis i la clau per avançar cap a un model col·lectiu de mobilitat més sostenible i fer front a l'emergència climàtica, creant espais més amables, segurs, saludables i nets.
En definitiva, més eficient, segur, equitatiu, competitiu, tranquil i saludable.
L'oportunitat industrial i tecnològica són factors a tenir en compte en l'impuls de les administracions per la mobilitat elèctrica i la descarbonització del transport. És la nostra responsabilitat fer front l'emergència climàtica.
Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Tarragona
Tarragona, 5 d’octubre de 2020