Català
Español
English
Maria Skłodowska-Curie, més coneguda com a Marie Curie (Curie era el cognom del seu marit, Pierre Curie) o Madame Curie (Varsòvia, 7 de novembre de 1867 - París, 4 de juliol de 1934) va ser una física i química polonesa, pionera de l'estudi de les radiacions. Va compartir amb Pierre Curie —el seu espòs— una meitat del Premi Nobel de Física de 1903 —l'altra meitat va ser per a Henri Becquerel, pels seus descobriments en el camp de la radioactivitat. L'any 1911 va rebre el Premi Nobel de Química per l'aïllament del radi pur. Va ser la primera a emprar el terme radioactivitat.
Marie va ser nacionalitzada francesa i va ser una ciutadana activament lleial al seu nou país, però mai va perdre el seu sentit d'identitat polonès. El primer element químic que va descobrir, el 1898, l'anomenà poloni com a homenatge al seu país d'origen.
Estudi de la radioactivitat
Amb el seu marit van estudiar els materials radioactius i en particular la uraninita, que tenia la curiosa propietat de ser més radioactiva que l'urani que s'extreia d'aquesta. L'explicació lògica va ser suposar que la uraninita contenia traces d'algun element molt més radioactiu que el mateix urani. Després de diversos anys de treball constant, amb la concentració de diverses classes d'uraninita, van aïllar dos nous elements químics. El primer el van decidir anomenar poloni, en referència al seu país natiu, i l'altre, radi, a causa de la seva intensa radioactivitat. Amb una actitud desinteressada, no patentà el procés d'aïllament del radi, deixant-lo obert a la investigació de tota la comunitat científica.
El 19 d'abril de 1906 morí el seu marit Pierre Curie, en ser atropellat per un carruatge als carrers de París. Tot i que quedà molt afectada pel succés, continuà els seus treballs i assumí la càtedra del seu marit, el 5 de novembre de 1906, 650 anys després de l'última dona que la va assumir. Va ser la primera dona professora de la Sorbona, dos anys més tard n'és també la primera professora titular.
Marie Curie va continuar treballant i aconsegueix purificar alguns decigrams de clorur de radi, fent un nou mesurament del seu pes atòmic. Al mateix temps publica una classificació dels radioelements i una taula de les constants radioactives. També aconsegueix preparar el primer patró internacional de radi que consisteix en un tub de vidre contenint vint-i-un mil·ligrams de clorur de radi pur i que diposita a l'Oficina Internacional de Pesos i Mesures de Sèvres.
L'any 1910 Marie aconsegueix aïllar un gram de radi pur i a l'any següent és l'única dona en participar en la primera conferència Solvay, que reuneix a totes les eminències internacionals del món de la física: Max Planck, Albert Einstein, Paul Langevin, Marcel Brillouin, Maurice de Broglie, Jean Perrin, Henri Poincaré i Marie Curie.
Darrers anys
Després de la mort del seu marit, Marie Curie es va traslladar a Sceaux amb les seves filles, el seu sogre, que va morir uns anys més tard, i una educadora. Va tenir un romanç amb el físic Paul Langevin, que era casat, la qual cosa va provocar un escàndol periodístic amb tints xenòfobs. A causa d'aquest escàndol la salut de Marie es va ressentir i va marxar a Anglaterra a casa de la també física Hertha Ayrton amb un nom fals, apartant-se dels laboratoris durant un any.
Durant la Primera Guerra Mundial, Curie va proposar l'ús de la radiografia mòbil per al tractament de soldats ferits. El 1921 va publicar un llibre (La radiologie et la guerre), va visitar els Estats Units, on fou rebuda triomfalment, amb la intenció de recaptar fons per a la investigació científica. En els seus últims anys, fou assetjada per molts físics i productors de cosmètics, que van usar material radioactiu sense precaucions.
Curie va morir prop de la ciutat francesa de Salanches el 4 de juliol de 1934 a conseqüència d'una leucèmia, deguda segurament a l'exposició massiva a la radiació durant el seu treball.[cal citació] Amb Pierre Curie, va tenir dues filles, una de les quals, Irène Joliot-Curie, fou guardonada amb el Premi Nobel de Química l'any 1935, juntament amb el seu espòs Frédéric Joliot-Curie. Des de 1995, les restes de Marie i Pierre Curie reposen en el Panteó de París. L'aleshores president de França, François Mitterrand, en va ordenar el trasllat poc després que Simone Veil li hagués adreçat una carta en què li deia que no tenir cap dona en el Panteó era negar el que les dones havien aportat al país en el passat.
Premis Nobel
El 10 de desembre de 1903 Marie i Pierre Curie van rebre una meitat del Premi Nobel de Física —ella fou la primera dona a rebre'l— «en reconeixement dels extraordinaris serveis rendits en les seves investigacions conjuntes sobre els fenòmens de radiació descoberts per Henri Becquerel». L'altra meitat del premi fou per a Becquerel.
Inicialment, tan sols s'havien proposat els noms de Becquerel i Pierre Curie per rebre el premi, però, quan Curie se'n va assabentar, va enviar una carta als membres del comitè perquè reparessin la falta, ja que, Marie Curie havia estat la iniciadora de la investigació i la seva feina era indissociable de la d'ell. El matrimoni Curie, però, no va assistir al lliurament del premi, en part per la sobrecàrrega de feina i en part per la mala salut de Pierre. Tanmateix, en juny de 1905, el recolliren a Estocolm de mans del rei Òscar II de Suècia.
L'any 1911 Marie Curie va rebre el Premi Nobel de Química «en reconeixement dels seus serveis per a l'avançament de la química amb la descoberta dels elements radi i poloni, l'aïllament del radi i l'estudi de la naturalesa i compostos d'aquest element»
Va ser la primera persona a qui se li van concedir dos Premis Nobel en dues categories diferents, únicament igualat per Linus Pauling.
