L’autoconsum fotovoltaic

El marc legislatiu de la UE facilita la transició cap a un model d’energia neta, apoderant als consumidors europeus perquè esdevinguin actors plenament actius en la transició energètica. Aquest marc també fixa dos nous objectius per la UE pel 2030 un objectiu vinculant d’energia renovable, i un objectiu d’eficiència energètica, amb una possible revisió a l’alça el 2023.  

L'estratègia europea identifica 3 pilars: apoderament del ciutadà, energies renovables i eficiència energètica. I defineix com a política imprescindible la democratització de l'energia, és a dir, que el ciutadà pugui generar la seva pròpia energia, emmagatzemar-la i compartir o vendre-la al sistema elèctric.

Què és l’autoconsum?

Entenem per autoconsum d’energia elèctrica la producció d’electricitat per al consum propi. La Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric, defineix l’autoconsum, arrel de la modificació incorporada pel Reial Decret–llei 15/2018, de 5 d’octubre, de mesures urgents per a la transició energètica i la protecció dels consumidors, com el consum per part d’un o varis consumidors d’energia elèctrica provinent d’instal·lacions de producció pròximes a les de consum i associades als mateixos.

A nivell domèstic, l’autoconsum es fa principalment mitjançant instal·lacions d’energia solar fotovoltaica de petita potència. La generació d’energia elèctrica tradicional es caracteritza per seguir un esquema de generació centralitzada, unidireccional i amb poques mesures de control sobre l’actuació de la demanda.

Actualment existeixen solucions tècnicament i econòmicament viables que permeten un canvi d’aquest model cap a un altre de generació d’electricitat distribuïda, on qualsevol consumidor pot generar la seva pròpia energia elèctrica, produïda majoritàriament amb instal·lacions de petita potència i mitjançant la utilització de fonts renovables locals, principalment energia solar fotovoltaica.

D’aquesta manera, amb les instal·lacions d’autoconsum es pot cobrir total o parcialment el consum d’energia elèctrica de l’habitatge, la comunitat de veïns, l’edifici o qualsevol centre consumidor mitjançant un sistema de generació propi.

Quan el sistema de generació no produeix energia suficient es pot seguir consumint electricitat a través de la xarxa elèctrica i, en determinats casos, quan la producció sigui superior a la demanda, és possible abocar l’excedent a la xarxa.

Tipus d’instal·lacions

Individuals o col·lectives

  Les instal·lacions d’autoconsum poden ser individuals o col·lectives.  

A les individuals, la instal·lació de generació està associada a un sol habitatge, per exemple una instal·lació fotovoltaica a la teulada d’una casa unifamiliar que alimenta només els consums propis de la casa.

La normativa també permet que més d’un habitatge estigui associat a la mateixa instal·lació de generació. Són les instal·lacions d’autoconsum col·lectiu. Seria per exemple el cas d’una instal·lació en una comunitat veïnal, on tots o alguns habitatges comparteixen la instal·lació fotovoltaica ubicada a la coberta de l’edifici. Aquesta instal·lació també pot alimentar els serveis comuns, com l’ascensor o l’enllumenat de l’escala.

Així mateix, la normativa permet participar d’una instal·lació que no té perquè estar necessàriament ubicada i connectada al mateix edifici. D’aquesta manera es pot consumir l’electricitat produïda per una instal·lació “propera”, sempre que el punt de consum i la instal·lació de generació compleixin algun d’aquests tres requisits:

-       Ubicar-se en la mateixa referència cadastral (fins als 14 primers dígits).

-       Estar connectats a la xarxa de baixa tensió del mateix centre de transformació.

-       Estar connectats a la xarxa de baixa tensió a una distància de fins a 500 metres. 

Les instal·lacions generadores d'energia elèctrica d'autoconsum poden ser de dos tipus:

La normativa també diferencia les instal·lacions d’autoconsum sense excedents o autoconsum amb excedents. 

Sense excedents. Quan els dispositius físics instal·lats anomenats antiabocament impedeixen la injecció alguna d'energia excedentària a la xarxa de transport o distribució. En aquest cas hi haurà un únic tipus de subjecte dels previstos a l'article 6 (LSE), que serà el subjecte consumidor.

Només podran ser instal·lacions d’autoconsum sense excedents les instal·lacions individuals i les col·lectives connectades a la xarxa interior de consum, no les que autoconsumeixen l’electricitat produïda en un edifici “proper”.

Cal tenir en compte que, si s’instal·la un sistema antiabocament, es perden els excedents d’electricitat i per tant no se’ls pot donar valor, ja que no es poden injectar a la xarxa. Aquest fet és rellevant si es té en compte que normalment les instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic del sector domèstic tenen excedents, ja que molt sovint no hi ha una simultaneïtat entre la producció d’electricitat, durant les hores de sol, i el consum.

Amb excedents. Quan les instal·lacions de generació puguin, a més de subministrar energia per a autoconsum, injectar energia excedentària a les xarxes de transport i distribució. En aquests casos hi haurà dos tipus de subjectes dels previstos a l'article 6 (LSE), el subjecte consumidor i el productor.  

A les instal·lacions amb excedents, a més de subministrar energia pel consum propi, quan s’està produint més electricitat de la que es necessita, es pot injectar l’energia excedentària a la xarxa de distribució elèctrica.

Instal·lació de bateries

També és possible la incorporació d’elements acumuladors (bateries) que permeten emmagatzemar l’energia elèctrica i aprofitar-la en moments en que no tinguem generació pròpia (per exemple, a la nit en el cas d’una instal·lació fotovoltaica) o quan ho considerem convenient. També podem emmagatzemar aquesta energia elèctrica provinent del nostre sistema d’autoconsum a les bateries del vehicle elèctric.

Són recomanables si es vol assolir un alt nivell d’autoconsum i autosuficiència. Amb tot, atès l’alt cost actual de les bateries des del punt de vista econòmic, cal analitzar-ne bé la idoneïtat cas per cas i comparar-ho amb el cost de l’autoconsum instantani (sense bateries).

Tramitació administrativa:  

La tramitació administrativa de la instal·lació requereix tràmits a nivell municipal i de la Generalitat, a més de tràmits amb la companyia distribuïdora, en funció de la potència i tipologia de la instal·lació.  

Tràmit Urbanístic (Comunicació prèvia)  - Ajuntament  

Procediment d’accés i connexió a la xarxa (exemptes instal·lacions de fins a 15 kW en sòl urbà amb dotacions i instal·lacions sense excedents) à Companyia elèctrica distribuïdora.

Inscripció al Registre d’Autoconsum de Catalunya - Generalitat  

Els permisos, pas a pas

Abans de començar a executar la instal·lació, caldrà tramitar el permís d’obres a l’ajuntament on s’ubiqui la instal·lació. En relació amb el permís d’obres, a la Llei d’urbanisme s’estableix que les instal·lacions solars fotovoltaiques que no superin el metre d’alçada des de la coberta plana o que se situïn sobreposades a la coberta inclinada, estaran subjectes al règim de comunicació prèvia, amb algunes excepcions. Cada ajuntament decideix quina és la documentació que cal aportar en el tràmit.

Les instal·lacions d’autoconsum sense excedents (de qualsevol potència) i les instal·lacions d’autoconsum amb excedents de potència igual o inferior a 15 kW, quan s’ubiquin en sòl urbanitzat que compti amb les dotacions i serveis requerits per la legislació urbanística, estan exemptes d’obtenir permisos d’accés i connexió a la xarxa elèctrica. Per tant, en aquests casos, no cal permís de la companyia distribuïdora d’electricitat per executar la instal·lació.

En el cas d’una instal·lació amb excedents amb una potència superior a 15 kW, com pot ser el cas d’alguna instal·lació col·lectiva, sí que caldrà sol·licitar permisos d’accés i connexió a la companyia distribuïdora.

Finalment, cal legalitzar la instal·lació davant de la Generalitat, amb el tràmit que pertoqui en funció de la potència de la instal·lació, la generació d’excedents i la seva possible compensació. Cal tenir en compte que per a les instal·lacions amb una potència fins a 100 kW no cal autorització administrativa prèvia, i aquest procés de legalització es fa de forma senzilla un cop executada la instal·lació.

Un cop acabat el procés de legalització, la Generalitat inscriu d’ofici la instal·lació al Registre d’Autoconsum de Catalunya.

Els tràmits relacionats amb l’autoconsum davant la Generalitat de Catalunya es fan a través del Canal Empresa Tràmits Autoconsum.

Repartiment de l’energia en instal·lacions col·lectives

Com es reparteix l’energia en les instal·lacions col·lectives?

Les persones associades a una instal·lació d’autoconsum col·lectiu han d’acordar el sistema de repartiment de l’energia produïda per la instal·lació.

El criteri de repartiment serà el que les persones associades considerin més oportú, com per exemple repartir l’energia produïda proporcionalment a la inversió que hagi fet cadascuna. L’únic condicionant és que la suma de tots els coeficients de repartiment sigui la unitat i que aquests siguin constants.

Aquestes condicions de repartiment s’han de reflectir en un “Acord de repartiment d’energia”, signat per totes les persones associades a la instal·lació. Han de comunicar l’acord de forma individual a l’empresa distribuïdora, directament o a través de l’empresa comercialitzadora.

La normativa proposa un criteri de repartiment per defecte, a partir de la potència que té contractada per al seu subministrament cada persona associada.

A les instal·lacions col·lectives és obligat posar un comptador que mesuri l’energia produïda per la instal·lació d’autoconsum. El comptador de generació mesura l’energia produïda, mentre que els comptadors individuals de què ja disposem mesuren l’energia consumida per cada habitatge. Després l’empresa comercialitzadora ha de descomptar a la factura de cada persona associada la part que li pertoca, d’acord amb el coeficient de repartiment que li correspon, dels kWh d’electricitat produïts per la instal·lació d’autoconsum. Si li corresponen més kWh dels que ha consumit, els pot compensar en la seva factura elèctrica, en cas d’acollir-se al mecanisme de compensació simplificada.  

Quina vida útil té la instal·lació? Requereix manteniment?

Els panells fotovoltaics pateixen una petita degradació al llarg de la seva vida útil que es reflecteix en una lleugera pèrdua de rendiment. Les fàbriques de panells solen garantir que el seu rendiment no es reduirà per sota d’un cert nivell durant un període determinat de temps. Normalment garanteixen que al cap de 25 anys de funcionament els panells tindran com a mínim un 80% del rendiment original.

Vida útil de les bateries

En cas de disposar de bateries, la seva vida útil es mesura en cicles. Un cicle és un procés complet de càrrega-descàrrega (fins a arribar a la profunditat de descàrrega recomanada). La seva vida útil depèn de la utilització, però generalment serà inferior a la dels panells fotovoltaics i, per tant, cal preveure’n la substitució durant la vida útil de la instal·lació.  

Manteniment

  Les instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic requereixen poc manteniment. Amb utilització i cura correctes de la instal·lació se n’allarga la vida i se n’optimitza la producció. Per aquest motiu, s’aconsella contractar-ne un manteniment regular a una empresa o persona professional especialitzades. Habitualment, amb una revisió anual és suficient per garantir-ne l’estat i el funcionament correctes.

Finalment, és recomanable fer un seguiment periòdic (de forma setmanal o mensual) de la instal·lació per verificar que està funcionant correctament. Aquest seguiment es pot fer fàcilment a través de programes informàtics facilitats pel fabricant de l’inversor.