El Consell de Ministres ha aprovat aquests dies un reial decret que estableix l’ús obligatori de les factures electròniques entre empreses i professionals, sistema B2B. Amb aquesta mesura l'Executiu avança en el desenvolupament de la Llei Crea i Crece, donant forma definitiva a un dels canvis més rellevants, dels darrers anys, en la gestió administrativa i financera de les empreses.
T'expliquem les darreres novetats sobre aquesta mesura.
Terminis
L'entrada en vigor d'aquesta normativa serà esglaonada per facilitar l'adaptació de totes les empreses. Així, les companyies amb una facturació superior a vuit milions d'euros disposaran d'un any per adaptar-s'hi, mentre que la resta d'empreses i autònoms tindran dos anys. En qualsevol cas, aquests terminis començaran a comptar des de la publicació de l’ordre ministerial, que desenvoluparà els aspectes tècnics de la norma. La previsió és que es produeixi abans de l'1 de juliol del 2026.
Aquesta nova regulació estableix les bases per implantar un model de facturació electrònica obligatòria en les relacions comercials, amb l'objectiu de reforçar la transparència, reduir la morositat, permetre a les empreses cobrar abans i amb més previsió i accelerar la digitalització del teixit empresarial.
Què és la factura electrònica?
El reial decret defineix la factura electrònica com un fitxer estructurat de lectura automatitzada, que substitueix els formats tradicionals com ara el PDF, Excel o paper.
Introdueix l'obligació d'informar sobre l'estat de cada factura al llarg del cicle de vida, incloent-hi la seva acceptació i la data de pagament efectiu.
Aquesta traçabilitat completa és un dels elements clau del model, ja que permet un control més gran dels terminis de pagament i contribueix directament a reduir la morositat.
Per a l’intercanvi de factures electròniques, les empreses podran optar per dues vies. La primera, mitjançant plataformes privades, que hauran de garantir la compatibilitat entre elles. Això implica que cap empresa estarà obligada a operar dins de la plataforma del client o proveïdor, assegurant la lliure elecció de la solució tecnològica.
I la segona serà una solució pública i gratuïta, desenvolupada per l’Agència Estatal d’Administració Tributària, AEAT. Aquesta opció estarà disponible per a qualsevol empresa o professional, incloent-hi autònoms amb un volum reduït de facturació, garantint així l'accés universal al sistema.
Diferències amb VeriFactu
Convé diferenciar aquesta normativa amb un altre projecte del Ministeri d'Hisenda que ha coincidit en el temps: el reial decret per a la implantació de VeriFactu, que ja ha entrat en vigor, però l'obligatorietat s'ha endarrerit fins al 2027.
Tot i que ambdues iniciatives formen part del procés de modernització del sistema de facturació, el seu enfocament és diferent i la finalitat no és la mateixa, però és complementària.
VeriFactu estableix els requisits que han de complir els sistemes de facturació per garantir la integritat i la traçabilitat dels registres des del punt de vista fiscal, mentre que la factura electrònica B2B regula l'intercanvi de factures entre empreses i professionals, incorporant a més mecanismes de seguiment sobre el seu estat i pagament, amb l'objectiu de millorar l'eficiència i reduir la morositat.
A la pràctica, les empreses hauran d'adaptar els seus sistemes per complir ambdues normatives, cosa que implica una evolució significativa en els seus processos de facturació.
Si necessites més informació no dubtis a contactar amb DADES I SERVEIS

