Català
Español
English
Hugh Herr és un enginyer biomèdic i investigador nord-americà reconegut mundialment per haver revolucionat el camp de les pròtesis robòtiques i la biomecatrònica. De jove, Herr destacava com un escalador excepcional, amb ascensions molt tècniques a una edat molt primerenca. Tanmateix, als 17 anys, durant una expedició hivernal, va quedar atrapat en una tempesta extrema que li va provocar greus congelacions. Com a conseqüència, li van amputar les dues cames per sota del genoll.
Lluny de posar fi a la seva vida activa, aquest esdeveniment va esdevenir un punt d’inflexió. Herr va començar a dissenyar pròtesis adaptades a l’escalada, millorant-les contínuament fins a convertir-les en eines altament funcionals. Aquesta experiència personal el va impulsar a estudiar enginyeria mecànica i, posteriorment, a especialitzar-se en enginyeria biomèdica.
Com a professor i director del Biomechatronics Group del MIT Media Lab, Herr ha liderat el desenvolupament de pròtesis robòtiques amb sensors, motors i sistemes de control que permeten moviments fluids i naturals, capaços d’adaptar-se a diferents terrenys i activitats. El seu objectiu no és només substituir una extremitat perduda, sinó integrar la tecnologia amb el cos humà per restaurar —i fins i tot augmentar— les capacitats físiques.
La trajectòria de Hugh Herr és un exemple potent de com l’enginyeria pot néixer de l’experiència personal i convertir-se en una eina transformadora, redefinint el concepte de discapacitat i ampliant els límits del cos humà mitjançant la tecnologia.
A més de la seva tasca acadèmica, Hugh Herr ha tingut un impacte directe en el món industrial i mèdic. Ha col·laborat amb hospitals, centres de recerca i empreses tecnològiques per portar les seves innovacions del laboratori a la vida quotidiana. Moltes de les pròtesis desenvolupades sota la seva direcció han estat provades per persones amputades en entorns reals, demostrant una millora significativa en estabilitat, eficiència energètica i comoditat. Aquest enfocament pràctic ha ajudat a reduir la distància entre la recerca científica i les necessitats reals dels pacients.
Herr també és una veu influent en el debat sobre el futur de la relació entre humans i tecnologia. En conferències internacionals i xerrades divulgatives, defensa la idea que la discapacitat no és una limitació inherent al cos, sinó el resultat d’una tecnologia insuficient. Segons aquesta visió, un bon disseny tecnològic pot eliminar moltes barreres físiques. El seu treball obre la porta a un futur en què les pròtesis i els exoesquelets no només restaurin funcions perdudes, sinó que permetin noves formes de moviment i d’interacció amb l’entorn.
