Aquesta ordre modifica alguns aspectes del règim aplicable a la producció d’energia elèctrica a partir de renovables, cogeneració i residus.

Els canvis principals són:

Garanties d’origen:

• S’elimina l’obligació de destinar els ingressos de la seva venda a usos concrets.
• S’elimina la limitació que impedia exportar aquestes garanties a altres països, permetent als productors vendre-les en mercats internacionals.

Retribució de les instal·lacions de biomassa:

• Es modifica el mecanisme d’ajust de la retribució a la inversió, establint un valor mínim trimestral per evitar distorsions i facilitar el càlcul en les liquidacions.

En conjunt, la norma flexibilitza la gestió econòmica de les instal·lacions i millora l’estabilitat del sistema retributiu. 

Objectiu del decret

Adoptar mesures urgents per reforçar la resiliència, estabilitat i seguretat del sistema elèctric arran de la crisi elèctrica del 28 d’abril de 2025.

Principals mesures

1) Supervisió i control del sistema

La CNMC haurà de:

• Fer informes trimestrals sobre el control de tensió.
• Realitzar un pla d’inspeccions sobre la capacitat de reposició del sistema (cada 3 anys). 

L'Operador del Sistema (REE) haurà de:

• Revisar requeriments tècnics de generació i estabilitat.
• Proposar millores normatives en un termini de 3 a 6 mesos.  

**2) Impuls a les energies renovables i l’emmagatzematge

• Es redefineix la potència instal·lada per adaptar-la a projectes amb bateries i sistemes híbrids.
• Es simplifica la tramitació d’instal·lacions d’emmagatzematge hibridat (bateries associades a plantes renovables):
• Exempció de tràmit ambiental si es col·loquen dins de l’espai ja autoritzat.
• Els terminis administratius es redueixen a la meitat.  

3) Foment de la repotenciació

• Es defineix formalment la repotenciació com substituir tecnologia antiga per una de més eficient i potent en el mateix emplaçament.
• El Govern haurà de presentar una estratègia nacional en 9 mesos.

4) Acceleració de connexions per a nous consums

• Es fixen terminis clars i més curts per les distribuïdores en la connexió de nous punts de subministrament (incloent punts de recàrrega de vehicles elèctrics). 

El Reglament estableix un marc metodològic comú que els Estats membres han d’utilitzar per calcular quins són els nivells òptims de rendibilitat dels requisits mínims d’eficiència energètica aplicables als edificis (tant nous com existents) i als seus elements.

L’objectiu és garantir que els requisits nacionals d’eficiència energètica no siguin més febles del que seria econòmicament rendible, considerant:

• Costos d’inversió, explotació, manteniment i substitució.
• Evolució prevista dels preus de l’energia i del carboni.
• Impactes ambientals i sanitaris de l’ús d’energia (incloent emissions de CO₂ i contaminants atmosfèrics).

Per fer els càlculs, els Estats membres han de:

1. Definir edificis de referència representatius del seu parc immobiliari.
2. Avaluar combinacions de mesures d’eficiència i ús d’energies renovables.
3. Calcular el cost global al llarg del cicle de vida útil.
4. Comparar el resultat amb els requisits actuals i ajustar-los si cal.

Aquest reglament substitueix el marc metodològic anterior (Reglament Delegat (UE) 244/2012) i s’aplicarà a partir de l’1 de gener de 2026.

A la pàgina 13, a l'annex, punt 2

on diu: «A la part A de l'annex III, se suprimeix la columna relativa a la zoxamida.»,

ha de dir: «A la part B de l'annex III, se suprimeix la columna relativa a la zoxamida.».

El Reglament delegat (UE) 2025/1511, de 30 de juny de 2025, estableix un marc metodològic comparatiu per calcular els nivells òptims de rendibilitat dels requisits mínims d’eficiència energètica aplicables als edificis i als seus elements. Deroga el Reglament (UE) 244/2012 i serà d’aplicació directa a tots els estats membres a partir de l’1 de gener de 2026.

Àmbit d’aplicació

S’aplica a:

• Edificis nous i existents, residencials i no residencials.
• Elements d’edificis com envoltants, instal·lacions tèrmiques, ventilació, climatització, etc.
• Requisits mínims d’eficiència energètica que els estats membres han d’establir o revisar periòdicament.

Els estats membres han de garantir que els seus requisits no siguin més permissius en més d’un 15 % respecte dels nivells òptims de rendibilitat calculats.

Principals novetats i criteris de càlcul

? Marc de càlcul (Annex I)

1. Els estats membres hauran de:
2. Definir edificis de referència (unifamiliars, plurifamiliars, oficines i altres usos).
3. Identificar mesures i paquets de mesures d’eficiència energètica i d’energies renovables.

Calcular:

• el cost global (inversió, manteniment, substitució, externalitats ambientals i sanitàries);
• el cost del carboni (segons el preu del CO₂ i les emissions PM2.5 i NOx);
• l'eficiència energètica i les emissions de GEH durant el cicle de vida.

      4. Determinar el nivell òptim de rendibilitat, és a dir, el punt en què la relació cost-benefici és positiva al llarg del cicle de vida.

? Enfocaments possibles

Els estats membres poden escollir:

Enfocament macroeconòmic: inclou costos socials, ambientals i sanitaris.

Enfocament financer: només considera el retorn de la inversió per al propietari.

Variables a tenir en compte (Annex II)

El reglament estableix projeccions i dades comunes:

• Preus futurs de l’energia i del carboni (basats en el Reglament (UE) 2018/1999).
• Costos ambientals per unitat d’emissió (€/g de contaminant).
• Projeccions climàtiques (graus-dia de calefacció i refrigeració).
• Evolució tecnològica i costos de materials.

Aplicació pràctica

Els estats membres han de:

• Fer els càlculs segons aquest marc i notificar els resultats a la Comissió abans del 30 de juny de 2028.
• Usar el model d’informe harmonitzat (Annex III) per facilitar la comparabilitat.
• Revisar els nivells cada vegada que hi hagi actualitzacions significatives de preus o tecnologies.

Objecte

El Reglament estableix els requisits tècnics per a la homologació dels dispositius de monitorització a bord del:

• Consum de combustible i energia elèctrica (OBFCM), i
• Massa total dels vehicles (OBMM) 

S’aplica a vehicles pesants (categories M2, M3, N2 i N3), tant de combustió, híbrids com elèctrics, incloent els que utilitzen hidrogen o biocombustibles.

Finalitat

• Garantir que els valors de CO₂ i consum energètic reals coincideixin amb els simulats per la metodologia VECTO (Vehicle Energy Consumption Calculation Tool).
• Assegurar la representativitat real de les dades d’emissions i consum que serveixen per comprovar els objectius de reducció de CO₂ del Reglament (UE) 2019/1242.
• Establir criteris harmonitzats perquè els fabricants instal·lin sistemes de mesura fiables i verificables.

Principals requisits

1. Instal·lació obligatòria de dispositius OBFCM i OBMM en vehicles nous a partir del 1 de juliol de 2027 (segons el tipus de motor).
2. Els dispositius han de registrar:

• Consum total i instantani de combustible o energia elèctrica.
• Distància recorreguda i velocitat del vehicle.
• Massa total del vehicle i càrrega útil.

      3. Els sistemes han de tenir una exactitud definida (±0,05–0,15 segons el tipus d’assaig).

      4. Les dades s’han de emmagatzemar durant tota la vida útil del vehicle i ser accessibles per a la verificació oficial.

Verificació i control

• Els fabricants han de superar assaigs reglamentaris (WHTC, WHSC, FCMC, PEMS, VTP) per demostrar la precisió dels dispositius.
• Les autoritats de homologació nacionals poden requerir assaigs estadístics de verificació (Annexos II i III).
• Si hi ha desviacions, s’aplica el procediment de mesures correctores del Reglament (UE) 582/2011.

Entrada en vigor

• Aplicació obligatòria: a partir del 1 de juliol de 2027 per a nous models i del 29 de maig de 2029 per a totes les matriculacions.