La Resolució de 22 de desembre de 2025 publica l’Acord del Consell de Ministres pel qual s’aprova el Pla Estatal Marc de Gestió de Residus (PEMAR) 2025-2035, que fixa l’estratègia de la política de residus a Espanya durant la pròxima dècada. El pla s’emmarca en la normativa europea i en la Llei 7/2022, i té com a objectiu principal reduir els impactes dels residus sobre la salut i el medi ambient, fomentar l’ús eficient dels recursos i avançar cap a una economia circular.

El PEMAR estableix la jerarquia de residus com a principi rector (prevenció, reutilització, reciclatge, valorització i, com a última opció, eliminació en abocador), defineix objectius mínims per a tots els fluxos de residus i dona orientacions a les comunitats autònomes perquè elaborin els seus plans. Inclou 26 capítols, amb especial atenció a residus municipals, envasos, RAEE, residus de construcció, agraris, industrials, sanitaris i plàstics d’un sol ús, entre d’altres.

El pla ha estat sotmès a avaluació ambiental estratègica, amb resultat favorable, i incorpora mesures de seguiment mitjançant indicadors i informes periòdics. La seva aplicació es farà amb els recursos pressupostaris ordinaris de les diferents administracions, sense increment específic de despesa, i serà notificat a la Comissió Europea

La Comunicació dona orientacions als Estats membres per aplicar l’article 28 del Reglament sobre la Indústria de Zero Emissions Netes, que obliga que les ajudes públiques a la compra de tecnologies netes prioritzin productes que reforcin la sostenibilitat i la resiliència. Defineix com dissenyar els sistemes d’ajuda, com avaluar els productes (resiliència de la cadena de subministrament, sostenibilitat ambiental, innovació i integració del sistema energètic) i com concedir incentius addicionals als productes que compleixin aquests criteris, amb garanties de transparència i no-discriminació.

La Comissió Europea modifica les Directrius sobre ajudes estatals vinculades al règim de comerç de drets d’emissió (RCDE) després de 2021 per reforçar la protecció dels sectors intensius en energia davant l’augment sostingut dels preus de l’electricitat i dels costos d’emissió. Les principals novetats són:

• Ampliació de la llista de sectors elegibles amb risc real de fuga de carboni i ajust dels percentatges màxims de compensació (80 % o 75 % segons el sector).
• Actualització dels factors regionals d’emissió de CO₂ per al període 2026–2030, amb mecanismes de transició gradual quan hi ha reduccions significatives.
• Possibilitat que els Estats membres compensin nous sectors a partir de 2025 i notifiquin altres sectors si acrediten el risc.
• Ajustos per evitar doble compensació amb altres instruments com el Mecanisme d’Ajust en Frontera per Carboni (MAFC).
• Reforç de les obligacions d’inversió en eficiència energètica, descarbonització i flexibilitat del sistema elèctric.

Els Estats membres han d’adaptar els seus règims d’ajuda abans del 30 de juny de 2026.

La Llei 12/2025 modifica la Llei 18/2017, de comerç, serveis i fires, i el Decret llei 1/2009 d’ordenació dels equipaments comercials per adaptar la regulació comercial de Catalunya als canvis econòmics, socials, ambientals i digitals recents. L’objectiu principal és reforçar el comerç de proximitat, millorar la sostenibilitat del model comercial i aportar més seguretat jurídica.

Pel que fa al comerç, la llei introdueix mesures per reduir l’impacte ambiental del comerç electrònic (com la recollida i retorn de comandes en punts físics), fomenta l’omnicanalitat del petit comerç i protegeix els drets laborals en la logística. Es reconeixen i protegeixen els establiments emblemàtics o històrics i els establiments singulars, i s’estableixen polítiques específiques de suport al comerç en municipis rurals, incloent-hi ajuts, relleu generacional i plans estratègics territorials.

En matèria de promocions i vendes, s’unifica i clarifica la regulació de les activitats promocionals, es redefineix el concepte de “preu anterior” en les ofertes, s’actualitza el règim dels outlets i es corregeixen aspectes sancionadors per adaptar-los a la normativa estatal i a la jurisprudència constitucional. També s’introdueixen ajustos en els horaris comercials i en l’obertura en festius per reduir el malbaratament alimentari.

Quant als equipaments comercials, es flexibilitzen els criteris d’implantació dels petits establiments, especialment en municipis petits i rurals, s’elimina el concepte de “parcel·la aïllada”, es promou la mobilitat sostenible i es simplifica la tramitació administrativa mitjançant el portal únic d’activitats econòmiques.

En conjunt, la llei modernitza el marc normatiu del comerç a Catalunya, amb una aposta clara per la sostenibilitat, l’equilibri territorial i la protecció del petit comerç.

La Circular 9/2025 modifica la Circular 2/2019 per actualitzar la metodologia de càlcul de la taxa de retribució financera de les activitats regulades d’energia, i fixa la taxa aplicable al sector elèctric per al període 2026–2031.

Els principals canvis són:

• Revisió del càlcul del cost del deute, combinant dades històriques i futures per reduir l’efecte d’esdeveniments excepcionals recents (COVID-19, guerra d’Ucraïna, polítiques monetàries).
• Incorporació de costos addicionals del deute, com els costos de transacció i el cost-of-carry.
• Inclusió explícita de l’activitat d’operació del sistema elèctric i de la gestió tècnica del sistema gasista dins l’àmbit de la circular.
• Ajustos metodològics com l’aplicació d’un ajust per QE a la taxa lliure de risc i la reducció del ràtio d’apalancament regulatori.

Per al sector elèctric (transport, operació del sistema i distribució), la circular estableix:

• WACC nominal després d’impostos: 4,94%.
• Taxa de retribució financera: 6,58% per al període 2026–2031.

Els canvis metodològics també s’aplicaran al sector del gas en el període 2027–2032, tot i que la taxa concreta s’establirà en una circular posterior.

La Circular 8/2025 estableix la nova metodologia de càlcul de la retribució de l’activitat de distribució d’energia elèctrica per al període regulatori que comença el 2026, substituint i actualitzant la Circular 6/2019.

Els punts clau són:

• Model retributiu basat en TOTEX (inversió + operació i manteniment), amb una trajectòria multianual definida a l’inici del període i un mecanisme de repartiment de guanys entre les distribuïdores i el sistema.
• Incentius a l’eficiència, tant en la construcció de noves infraestructures com en l’ús i explotació de la xarxa existent.
• Reconixement específic d’inversions en digitalització, automatització i adaptació al canvi climàtic, així com d’inversions excepcionals.
• Simplificació i estabilitat dels incentius per reducció de pèrdues i millora de la qualitat del subministrament.
• Enduriment de la penalització per prudència financera (fins a l’1,5% de la retribució) per fomentar estructures d’endeutament sostenibles.

En conjunt, la circular busca garantir un servei de distribució eficient i de qualitat, al menor cost possible per al sistema elèctric, alineant la retribució amb els reptes de la transició energètica.

Aquesta circular actualitza el model retributiu de l’activitat de transport d’energia elèctrica per adaptar-lo al nou període regulatori 2026–2031, en un context de transició energètica, electrificació i digitalització de les xarxes.

Principals novetats

Modificació de la metodologia retributiva establerta a la Circular 5/2019.

Aprovació de noves instal·lacions tipus i nous valors unitaris de referència:

• d’inversió,
• d’operació i manteniment (O&M), aplicables a partir de l’1 de gener de 2026.

El valor de la inversió es calcula sobre la base del valor auditat real, amb:

• ajustos cada semiperíode de 3 anys,
• límits a desviacions excessives respecte dels valors unitaris.

Retribució del cost financer de les obres en curs en instal·lacions singulars, atenent els llargs terminis de construcció.

Revisió de l’incentiu de qualitat, que combina:

• disponibilitat de la xarxa,
• reducció del temps mitjà d’interrupció.

Enduriment de la penalització per prudència financera, que passa de l’1 % al 1,5 % de la retribució.

S’introdueix el règim per a l’avançament d’inversions previstes en la planificació, amb criteris clars de retribució.

Efectes normatius

• Deroga la Circular 7/2019.
• Deixa sense aplicació els valors unitaris d’inversió de l’Ordre IET/2659/2015.
• És directament aplicable a les empreses titulars d’instal·lacions de transport elèctric a Espanya.

La Comissió Europea autoritza la L-valina produïda amb Corynebacterium glutamicum KCCM 80365 com a additiu nutricional per a pinsos destinat a totes les espècies animals, d’acord amb el Reglament (CE) 1831/2003.

Aspectes clau

• Classificació: additiu nutricional, grup funcional aminoàcids, les seves sals i anàlegs.
• Seguretat (EFSA): segura per a les espècies animals, els consumidors i el medi ambient; no irritant ni sensibilitzant cutani.
• Eficàcia: font eficaç de L-valina; en rumiants cal protegir-la contra la degradació al rumen.
• Ús: autoritzada en pinsos i aigua de beguda (amb advertències per evitar desequilibris nutricionals, especialment via aigua).
• Condicions d’etiquetatge: indicació d’estabilitat, contingut d’humitat i advertiment sobre l’equilibri d’aminoàcids.
• Període d’autorització: fins al 8 de gener de 2036.

Aquest reglament estableix la retirada del mercat de determinats additius per a pinsos d’acord amb el Reglament (CE) 1831/2003, perquè no s’han presentat o s’han retirat les sol·licituds de reavaluació obligatòries dins dels terminis legals.

Punts clau

Afecta additius autoritzats sota la Directiva 70/524/CEE que no han estat reavaluats conforme al marc actual.

La retirada pot ser:

• per a totes les espècies animals, o
• només per a determinades espècies o categories, segons consta a l’annex.

Inclou principalment: enzims, substàncies aromatitzants i saboritzants (moltes d’origen vegetal), reguladors de l’acidesa, colorants, determinats microorganismes.

Modifica o deroga normativa anterior que encara autoritzava aquests additius:

• es modifica el Reglament (CE) 358/2005,
• es deroguen els Reglaments (CE) 316/2003, 1811/2005 i 1876/2006.

Aquest reglament modifica el Reglament d’Execució (UE) 2025/2335 per ajustar les emissions de CO₂ de referència dels vehicles pesants nous i definir la metodologia per determinar els vehicles representatius utilitzats en el càlcul dels objectius d’emissions.

Punts clau

L’ajust es fa perquè els procediments d’homologació (nous perfils de missió, canvis de velocitat i millor simulació dels sistemes d’assistència al conductor) han reduït artificialment les emissions simulades de CO₂ en més de 5 g CO₂/km.

Es defineixen:

• Emissions de referència no ajustades (i = 0): les establertes inicialment per al període de comunicació 2019.
• Emissions de referència ajustades (i = 1): noves emissions corregides, que reflecteixen millor la realitat tècnica.

Es concreta la metodologia per seleccionar els vehicles representatius, basada en:

• vehicles notificats l’any 2019,
• possibilitat de resimulació amb els nous procediments,
• ponderació estadística uniforme (valor 1).

S’actualitzen els valors de CO₂ de referència (g/tkm) per a diversos subgrups de vehicles (4, 5, 9 i 10; UD, RD i LH).

Les emissions de referència ajustades s’aplicaran a partir del període de comunicació de 2025, i serviran per calcular:

• els objectius específics d’emissions de CO₂,
• les trajectòries de reducció exigides als fabricants.