JOSEP ENRIC MAÑÉ LORÁN

Estudis:

• Preuniversitari.

• Enginyeria Tècnica Industrial (Química i Processos Químics- UPC). 1971-74 • Màster MBA (URV)

• Màster Gestió Ambiental (URV)

• Màster en Logística (ICIL)

Trajectòria professional:

• 1971-74, treballant als estius per Tëcnicas Reunidas, SA., planta d'Ercros,SA

• Servei militar IMEC .1975-febrer76

• 1976 (febrer a setembre). Departament d'Instrumentació i control de processos Ercros,SA

• Octubre 1976 -83. Director de Qualitat a Metalgráfica de Mediterráneo i responsable de Medi Ambient a Oilex, SL

• 1983-86. Director Tècnic a Terquimsa (Tgna)

• 1986-2014. Director Apoderat de Tepsa (Tgna)

• 1999-2018. Professor Associat. ETSEQ –URV

• 2013-2019. Director General. JEM.CONSULTING Enginyería i Logística

• 2013-2018. Director del Màster en Direcció d'Operacions Logístiques de la URV

• 2018- Actualitat. Professor Ad Honorem ETSEQ-URV

• Actualitat. Consultor d'empreses en matèria d'Enginyeria aplicada a la Cadena de Subministrament (C de S).

• Formador en matèria de C de S., Seguretat Industrial (S.Q.E.H) i Sostenibilitat

Experiències amb l'Enginyeria

Des de la meva experiència, l'enginyeria és una formació que permet acumular una quantitat important de coneixements, que després complimentaran les imprescindibles experiències a l'empresa, sigui pròpia o aliena, per poder afrontar, amb èxit, les diferents situacions que aniran apareixent al llarg d'una carrera professional.

No tothom està preparat per cursar una formació d'aquest nivell, però, en tot cas, ningú a qui li encanti la tranquil·litat, la rutina o la vida tranquil·la.

L'enginyeria ens obliga als professionals que ens hem atrevit a acceptar el repte, a una formació continuada de posada al dia, en el que coneixem i en el que, tot sovint, apareix com a noves tecnologies, aplicades a processos i a equips o sistemes.

Quan, a conseqüència del desenvolupament del nostre pla de carrera, accedim a un lloc de més responsabilitat caldrà, sens dubte, formació addicional especifica en àrees com; gestió econòmica, recursos humans, màrqueting, i altres...

En funció de la meva experiència, en l'àmbit de l'empresa privada i en el món de la formació universitària, a L'Enginyer que acaba el grau, li recomanaria (i així ho comento amb els estudiats als quals faig tutoria de projectes de final d'estudis, i em pregunten) que intentin, si tenen oportunitat, accedir al mercat del treball, ja sigui endegant una empresa pròpia, amb el patrocini directe o indirecte de la universitat (spin-off), o a l'empresa privada.

No perdem de vista que la carrera us faculta per ser el vostre empresari, aprofitant la vostra habilitat i buscant ajuda de qui gaudeix d'experiència. Cal que no penseu que el camí serà senzill, la nostra administració pública no és tan eficaç com, probablement, ells mateixos voldrien.

Recordeu que, en el futur, que ja és present, les pensions es cobraran amb base el recull dels 35 anys de treball. Raó no menor.

Però és que, un cop trobeu una empresa on esteu a gust i decidiu que és el lloc adequat per desenvolupar la vostra carrera, allí serà on els responsables superiors puguin valorar les vostres habilitats i, amb seguretat, us animaran a fer el programes de màster més adients per assumir les vostres responsabilitats i qualsevol acció de formació complementaria... i, normalment, n'assumiran el cost.

En tot cas haureu de ser conscients de les vostres mancances per respondre als reptes diaris i no deixar de procurar formació continuada. El col·legi d'Enginyers de Tarragona i les diferents seus, pot ser un bon col·laborador per satisfer aquestes necessitats.

Per acabar, intentant ser optimista amb la gent jove, i fent de bruixot, em sembla que la idea de treball en una mateixa empresa (inclosa la pròpia) o a la mateixa activitat, serà cada cop més improbable i, la vostra formació, entenc que és de les que millor us haurà preparat per afrontar el repte.

Ànims que, el futur, és vostre.