Objectiu principal: crear i regular el Registre de Vehicles Personals Lleugers (VPL) dins del Registre Nacional de Vehicles per millorar la seguretat viària, la traçabilitat i la coherència amb l’assegurança obligatòria.

Àmbit: afecta els vehicles de mobilitat personal (VMP) i, dins d’aquests, els vehicles personals lleugers (patinets elèctrics, etc.), definits per velocitat, pes i característiques tècniques.

Obligacions clau per circular:

• Certificat de circulació (compliment de requisits tècnics),
• Inscripció al registre (amb identificació del titular i del vehicle),
• Etiqueta identificativa visible.

Nous annexos:

• XIX: sistema de certificació (procediment, laboratoris, control de producció).
• XX: inscripció, canvi de titularitat i baixa dels VPL i disseny de l’etiqueta.
• XXI: requisits tècnics (velocitat màx., potència, frens, il·luminació, dimensions, etc.).

Disposicions transitòries: període d’adaptació per a VMP no certificats fins a 22/01/2027.

El Reglament autoriza la tintura d’eucaliptus (Eucalyptus globulus Labill.) com a additiu per a pinsos dins la categoria d’additius organolèptics (aromatitzants), però només per a determinades espècies animals de producció i sota condicions específiques.

Punts clau:

• L’autorització s’aplica a animals d’engreix (aus, porcs, vedells, ovins i caprins, bovins, camèlids, conills) i a peixos d’engreix (salmònids i peixos d’aleta menors), excloent animals reproductors i de vida llarga.
• L’additiu no es pot utilitzar en l’aigua de beguda, només en pinso, i ha d’incorporar-se en forma de premescla.
• S’estableixen continguts màxims específics per espècie i límit de metileugenol per raons de seguretat.
• L’EFSA conclou que l’ús és segur per als animals autoritzats, els consumidors i el medi ambient, però identifica riscos per als usuaris (irritant i sensibilitzant), exigint mesures de protecció.
• Es preveuen períodes transitoris per a la retirada del mercat per a les espècies no autoritzades i una autorització fins al 15 de febrer de 2036.

El Reglament concedeix una autorització de la Unió per a la família de biocides “Hydrogen peroxide product family”, amb peròxid d’hidrogen com a substància activa, d’acord amb el Reglament (UE) 528/2012 sobre biocides.

Punts clau:

L’autorització cobreix biocides dels tipus de producte PT02 i PT04:

• PT02: desinfectants i alguicides no destinats a l’aplicació directa a persones o animals.
• PT04: desinfecció en àmbits d’aliments i pinsos.

L’autorització s’atorga a Arche Consortia i té validesa del 15 de febrer de 2026 fins al 31 de gener de 2036.

Els productes autoritzats presenten diverses formulacions (concentracions variables de peròxid d’hidrogen) i usos principalment professionals.

L’EFSA/ECHA conclou que els productes són eficaços i segurs per als usos autoritzats, sempre que es compleixin les condicions d’ús i mesures de mitigació de riscos.

Es fixen requisits estrictes de seguretat per als usuaris (EPI, límits de reentrada, ventilació, primers auxilis) i condicions d’emmagatzematge i eliminació.

El Reglament modifica els annexos II i III del Reglament (CE) 396/2005 per actualitzar els límits màxims de residus (LMR) de diversos plaguicides en aliments i pinsos d’origen vegetal i animal, a partir de noves avaluacions científiques de l’EFSA.

En concret:

S’actualitzen o fixen nous LMR per a les substàncies actives:

• acequinocil
• clormequat
• metalaxil-M
• piraclostrobina
• sulfoxaflor
• trifloxistrobina

Els canvis afecten productes concrets, com ara fruites, hortalisses, cereals, mel, llavors oleaginoses, infusions, herbes aromàtiques, espècies i alguns productes d’origen animal.

En el cas del clormequat, alguns LMR temporals de l’annex III passen a quedar definitivament establerts.

També es reconeixen toleràncies a la importació (p. ex. per a la trifloxistrobina en llavors de lli procedents de Canadà).

L’EFSA conclou que, amb els nous límits, no hi ha risc per a la salut dels consumidors.

El Reglament modifica els annexos II i V del Reglament (CE) 396/2005 per actualitzar els límits màxims de residus (LMR) de determinades substàncies actives fitosanitàries arran de la no renovació de la seva aprovació a la UE.

En concret:

• Es suprimeixen els LMR existents de benfluralina, bentiavalicarbo i penflufén de l’annex II.
• Com que aquestes substàncies ja no estan autoritzades i no existeixen toleràncies d’importació ni LMR del Codex, els seus residus passen a fixar-se al límit de determinació analítica (LOD).
• Aquests nous límits s’estableixen a l’annex V, aplicables a tots els productes d’origen vegetal i animal.
• En el cas del bentiavalicarbo, s’actualitza també la definició de residu (suma d’isòmers).
• Es preveu un període transitori: el règim anterior s’aplica als productes produïts o importats abans del 12 d’agost de 2026.

El Reglament cancel·la l’autorització de la Unió per al biocida únic «Nordkalk CL 90-Q», concedida prèviament a l’empresa Nordkalk AS en virtut del Reglament (UE) 528/2012 sobre comercialització i ús de biocides. La cancel·lació es produeix a petició del mateix titular de l’autorització, que va decidir interrompre la producció per motius comercials.

Com a conseqüència directa:

1. Es deroga el Reglament d’Execució (UE) 2024/1482, que havia atorgat l’autorització.
2. S’estableix un període transitori per a la retirada ordenada del producte:

• Prohibició de comercialització a partir del 12 d’agost de 2026.
• Prohibició d’ús de les existències a partir del 12 de febrer de 2027.

La NTP 1217 analitza les exposicions “passives” o accidentals a l’amiant, que afecten persones treballadores no especialitzades en treballs amb amiant i que no deriven de la manipulació directa de materials amb amiant (MCA), sinó de la proximitat a aquests materials o del seu deteriorament en edificis i instal·lacions.

El document destaca que, tot i la prohibició de l’amiant (2002 a Espanya), encara hi ha grans quantitats de MCA instal·lats, sovint degradats o ocults, especialment en edificacions anteriors, fet que genera un risc elevat d’exposicions inadvertides durant treballs de manteniment, rehabilitació, reforma o emergències. Aquestes exposicions afecten especialment pimes, treballadors de manteniment, construcció, instal·lacions, emergències i serveis tècnics.

La NTP diferencia clarament entre:

• Exposicions directes (treballs especialitzats amb amiant),
• Exposicions passives o accidentals (per males pràctiques o fuites),
• Exposicions inadvertides (per desconeixement de la presència d’amiant).

Com a eix central, promou un enfocament de “zero exposicions passives”, basat en:

• la identificació i diagnosi prèvia dels MCA,
• la implantació d’un pla de gestió segura de l’amiant,
• la formació i sensibilització dels treballadors no especialitzats,
• i la correcta verificació i descontaminació final abans de la reocupació dels espais.

La NTP s’emmarca en la Directiva (UE) 2023/2668, que reforça l’obligació d’evitar qualsevol tipus d’exposició a l’amiant, i subratlla que la gestió preventiva és clau en el context de la rehabilitació energètica i el Pacte Verd Europeu.

La Resolució consolida amb caràcter estructural (ja no temporal) un conjunt de mesures operatives destinades a millorar l’estabilització de la tensió al sistema elèctric peninsular espanyol, arran dels episodis de variacions brusques de tensió detectats el 2025, vinculats principalment a l’alta penetració de generació renovable i a la negociació en temps real.

Els principals canvis són:

• PO 3.1 (Procés de programació): Es redueixen terminis i es flexibilitzen horaris per garantir que, després del mercat diari, es publiqui un programa amb totes les restriccions tècniques resoltes (PDBF i PDVP complets), reduint així redespachos i necessitat d’energies de balanç en temps real.
• PO 3.2 (Restriccions tècniques): S’incorpora la programació per insuficiència de reserva a pujar dins el procés ordinari de restriccions (i no només en temps real), amb obligació dels grups tèrmics programats a oferir tota la reserva disponible als mercats de balanç. També s’elimina la possibilitat de solucions parcials de restriccions.
• PO 7.2 (Regulació secundària): S’estén l’obligació de seguir el Programa de Temps Real (PTR) a tots els períodes de programació per als proveïdors habilitats en regulació secundària (aFRR), encara que no estiguin activats, amb l’objectiu de suavitzar rampes i evitar canvis bruscos de potència.

La CNMC conclou que aquestes mesures han estat eficaces, no han incrementat costos significatius per a la demanda ni han distorsionat el mercat, però estableix que la resolució serà revisada en un termini màxim d’un any, en coordinació amb el desplegament del nou servei de control dinàmic de tensió (PO 7.4).

La Resolució de 22 de desembre de 2025 publica l’Acord del Consell de Ministres pel qual s’aprova el Pla Estatal Marc de Gestió de Residus (PEMAR) 2025-2035, que fixa l’estratègia de la política de residus a Espanya durant la pròxima dècada. El pla s’emmarca en la normativa europea i en la Llei 7/2022, i té com a objectiu principal reduir els impactes dels residus sobre la salut i el medi ambient, fomentar l’ús eficient dels recursos i avançar cap a una economia circular.

El PEMAR estableix la jerarquia de residus com a principi rector (prevenció, reutilització, reciclatge, valorització i, com a última opció, eliminació en abocador), defineix objectius mínims per a tots els fluxos de residus i dona orientacions a les comunitats autònomes perquè elaborin els seus plans. Inclou 26 capítols, amb especial atenció a residus municipals, envasos, RAEE, residus de construcció, agraris, industrials, sanitaris i plàstics d’un sol ús, entre d’altres.

El pla ha estat sotmès a avaluació ambiental estratègica, amb resultat favorable, i incorpora mesures de seguiment mitjançant indicadors i informes periòdics. La seva aplicació es farà amb els recursos pressupostaris ordinaris de les diferents administracions, sense increment específic de despesa, i serà notificat a la Comissió Europea

La Comunicació dona orientacions als Estats membres per aplicar l’article 28 del Reglament sobre la Indústria de Zero Emissions Netes, que obliga que les ajudes públiques a la compra de tecnologies netes prioritzin productes que reforcin la sostenibilitat i la resiliència. Defineix com dissenyar els sistemes d’ajuda, com avaluar els productes (resiliència de la cadena de subministrament, sostenibilitat ambiental, innovació i integració del sistema energètic) i com concedir incentius addicionals als productes que compleixin aquests criteris, amb garanties de transparència i no-discriminació.

La Comissió Europea modifica les Directrius sobre ajudes estatals vinculades al règim de comerç de drets d’emissió (RCDE) després de 2021 per reforçar la protecció dels sectors intensius en energia davant l’augment sostingut dels preus de l’electricitat i dels costos d’emissió. Les principals novetats són:

• Ampliació de la llista de sectors elegibles amb risc real de fuga de carboni i ajust dels percentatges màxims de compensació (80 % o 75 % segons el sector).
• Actualització dels factors regionals d’emissió de CO₂ per al període 2026–2030, amb mecanismes de transició gradual quan hi ha reduccions significatives.
• Possibilitat que els Estats membres compensin nous sectors a partir de 2025 i notifiquin altres sectors si acrediten el risc.
• Ajustos per evitar doble compensació amb altres instruments com el Mecanisme d’Ajust en Frontera per Carboni (MAFC).
• Reforç de les obligacions d’inversió en eficiència energètica, descarbonització i flexibilitat del sistema elèctric.

Els Estats membres han d’adaptar els seus règims d’ajuda abans del 30 de juny de 2026.